Mies Van der Rohe - Exposició Universal de Barcelona del 1929
Jordi i Marta
La realització d’aquest projecte ha estat la construcció a escala petita del pavelló alemany de Mies Van Der Rohe, que es troba a Barcelona. Vam començar a partir del plànol de la seva planta, del qual vam extreure les mesures proporcionals per poder-les reproduir en forma d’una maqueta. El material que hem utilitzat per fer tant la base, com les parets, com el sostre ha estat cartró ploma de color blanc, molt lleuger i fàcil de tallar. Hem fet servir, també, làmines de plàstic transparents per tal de simular els vidres de l’edifici i una pega multi adherent a fi d’ajuntar les peces. Hem pogut col·locar els vidres fent un petit tall a la base amb el cúter, per tal de no usar la pega. La dificultat del treball ha estat l’error de no haver pres correctament les mesures del plànol inicial i duplicar-les, sinó d’haver fet un arrodoniment. Com a conseqüència, algunes mesures no coincidien amb les altres i hem hagut de repetir diverses vegades el dibuix de la base, de les parets i els sostres. El resultat ha estat una maqueta amb unes proporcions lleugerament més grans del que havien de ser. Com a part més artística, hem pintat les parts d’aigua de l’edifici i hem fet una petita figura de fang, representant l’escultura que es troba en una d’elles. El procés ha durat dues setmanes aproximadament. En general, creiem que hem obtingut un bon resultat de la maqueta.
La realització d’aquest projecte ha estat la construcció a escala petita del pavelló alemany de Mies Van Der Rohe, que es troba a Barcelona. Vam començar a partir del plànol de la seva planta, del qual vam extreure les mesures proporcionals per poder-les reproduir en forma d’una maqueta. El material que hem utilitzat per fer tant la base, com les parets, com el sostre ha estat cartró ploma de color blanc, molt lleuger i fàcil de tallar. Hem fet servir, també, làmines de plàstic transparents per tal de simular els vidres de l’edifici i una pega multi adherent a fi d’ajuntar les peces. Hem pogut col·locar els vidres fent un petit tall a la base amb el cúter, per tal de no usar la pega. La dificultat del treball ha estat l’error de no haver pres correctament les mesures del plànol inicial i duplicar-les, sinó d’haver fet un arrodoniment. Com a conseqüència, algunes mesures no coincidien amb les altres i hem hagut de repetir diverses vegades el dibuix de la base, de les parets i els sostres. El resultat ha estat una maqueta amb unes proporcions lleugerament més grans del que havien de ser. Com a part més artística, hem pintat les parts d’aigua de l’edifici i hem fet una petita figura de fang, representant l’escultura que es troba en una d’elles. El procés ha durat dues setmanes aproximadament. En general, creiem que hem obtingut un bon resultat de la maqueta.